La ciutat que canvia
Quan dins les ciutats el totxo s’imposa a la indústria
Autora invitada de Jornal.cat – Marta Rosique Saltor
Quantes empreses del sector industrial no es plantegen desenvolupar la seva activitat a les grans ciutats o quantes ho han intentat, però s'han vist forçades a marxar? Exemples com la cooperativa industrial TMDC demostren que difícil és fer-se un lloc en ciutats com Barcelona, tant perquè no hi ha una aposta pública o perquè l'augment dels preus de l'habitatge impossibilita que els treballadors hi visquin i fa que sigui més rendible la inversió immobiliària. Per evidenciar aquesta situació i exposar les oportunitats que podria comportar una indústria participativa i arrelada, exposem les perspectives de veus diverses que TMDC va posar en comú a la xerrada ‘La ciutat que volem – repensant la ciutat productiva’.
Contingut elaborat amb la col·laboració de TMDC.
La gentrificació impacta sobre diversos aspectes, com el preu de l'habitatge. El que normalment es té menys present és que aquest augment de preus també comporta una priorització per part dels propietaris de destinar el sòl a una inversió immobiliària. Com explica l’exgerent d’urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Grau, això acaba comportant que no es prioritzi promoure l'activitat productiva, la qual cosa afecta de manera directa al sector industrial. Per això, segons la urbanista, per evitar que se segueixi “expulsant una sèrie d’economies i indústries”, cal “un acompanyament” per part del sector públic.
Les administracions locals disposen d’alguns edificis i sòls no edificats que podrien destinar-se a la reindustrialització de les ciutats. Un exemple el trobem a la ciutat de Barcelona (Barcelonès), amb el cas de Can Ricart, que és un sòl municipal qualificat del districte 22@ de 7.000 metres quadrats que fa anys que està vacant i la cessió del qual depèn de la Universitat de Barcelona. Les cooperatives industrials fa temps que demanen tenir-hi un espai, però l’excés de burocràcia i la seva dimensió petita posa obstacles a aquesta via.
“La planificació urbanística i la gentrificació a què estem assistint en l’Eix Besòs ens està també pressionant per marxar de Barcelona.”
De fet, Barcelona disposa de l’Eix Besòs, on trobem polígons industrials als marges de la ciutat que es troben més aviat aïllats i amb la necessitat que el consistori desenvolupi les seves polítiques econòmiques amb una perspectiva metropolitana, que tingui en compte el rol que poden jugar municipis com Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres. Segons el director d’innovació de la cooperativa TEB i membre de Xarxa Ambiental de l’Associació d’Empreses Eix Besòs, Miquel Miró, “la planificació urbanística i la gentrificació a què estem assistint en l'Eix Besòs ens està també pressionant per marxar de Barcelona”. Una qüestió que impacta especialment a les persones amb discapacitat intel·lectual amb qui treballen, que necessiten el transport públic per anar a treballar.
La taula de debat organitzada per TMDC va reunir representants de sectors diversos de Barcelona. | Cedida
Pel director d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa, Álvaro Porro, s’ha de tenir en compte que vincular promoció econòmica ofereix oportunitats, però també riscos: “Hem de trobar el punt mig entre ciutat habitable i ciutat productiva”. En aquesta línia, defensa “promoure formes d’economia que posin les persones, la sostenibilitat i l’arrelament comunitari al centre, com l’economia social i solidària”.
El sector industrial, una activitat poc valorada
Pel sector industrial, no és gens senzill fer-se un lloc a les grans ciutats com Barcelona, no només per l’aposta pública sinó també pel context econòmic que afavoreix la deslocalització i per la poca valoració general per part de la ciutadania d’aquelles feines més manuals. “Hi ha un desprestigi de l’activitat manual, quan després la necessitem”, afirma el director de Fab Lab, Guillem Camprodon, que coneix la situació dels graus de Formació Professional de prop.
“Jo vull que el meu amic fuster no hagi de viure fora de Barcelona perquè és fuster i aquí no es pot fer la seva feina.”
Precisament per trencar amb aquests prejudicis i promoure una activitat productiva més arrelada al veïnat, van néixer cooperatives com TMDC o TEB. Iniciatives que tot i que no comportin un retorn econòmic equiparable a altres sectors d'activitat com l'immobiliari, contribueixen a crear impacte comunitari, promovent la participació del veïnat i, també, facilitant que qui viu a Barcelona no hagi de marxar de la ciutat per fer la seva feina. Així ho recalca un dels fundadors de TMDC, el primer coworking industrial de Barcelona: “Jo vull que el meu amic fuster no hagi de viure fora de Barcelona perquè és fuster i aquí no es pot fer la seva feina”.
Convidats
Laia Grau, arquitecta i urbanista, Gerent Prat Espais
Álvaro Porro, director d’Economia Social i Cooperativa de Barcelona Activa
Salvador Clarós, responsable de Política Sectorial a CCOO de Catalunya
Guillem Camprodon, director del Fab Lab Barcelona (IAAC)
Miquel Miró, membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Empreses Eix Besòs i Director d'Innovació i Desenvolupament de Negoci a les cooperatives TEB Barcelona SCCL i Xarxa Ambiental
Pedro Pineda, soci fundador i coordinador del coworking industrial TMDC
Moderador
Joan Roca i Albert, historiador i ex director del MUHBA
Esta conversación fue posible gracias al PENCE y PERTE y al apoyo del @iaacbcn y @las_del_258
Este proyecto ha sido financiado por el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia - Unión Europea. #NextGenerationEU #MRR
De fet, perquè no només es tingués en compte el retorn econòmic sinó que també es tingués present l’impacte comunitari, des de fa uns anys, TEB va prendre la decisió d’analitzar els seus pressupostos des d’una mirada social. Ho van fer, com també fan des de La Fageda, amb el mecanisme de Valor Social Integrat. D’aquesta manera, també contribueixen a conscienciar les ciutats sobre la importància d’apostar per la indústria.
Convèncer la mateixa ciutadania també és un factor clau per afavorir aquesta aposta pel sector industrial. Algunes de les cooperatives industrials que han intentat desenvolupar la seva activitat en llocs propers a habitatges s’han trobat amb una falta de comprensió per part del veïnat, que es queixa del soroll o les olors al costat de casa seva. Tot plegat evidencia la necessitat d’un reforç educatiu sobre aquestes activitats productives.
“Si podem estar a la ciutat dels que fabriquem, podem tenir una relació amb els veïns i llavors la gent entendrà aquestes coses millor.”
De fet, segons Camprodon, disposar d’indústria a prop també contribueix a educar el veïnat, en aspectes tals com saber com es poden reparar alguns productes o com es produeix allò que consumim dia a dia. A més, com més oberts són els projectes industrials i com més es fomenta la cooperació entre diferents agents, més es contribueix a conscienciar sobre la cadena de producció. “ Si podem estar a la ciutat dels que fabriquem, podem tenir una relació amb els veïns i llavors la gent entendrà aquestes coses millor”, recalca.
La política industrial en relació amb el comerç
Aquesta situació va completament lligada al context global de comerç, que propicia la deslocalització de moltes empreses locals. Així ho afirma Porro: “La reindustrialització o la desindustrialització té molt a veure amb les polítiques globalitzadores del comerç”. Com que una administració local no té competències per regular mercats o els tractats de lliure comerç, el representant de Barcelona Activa explica que el que s’ha de fer és “treballar l'urbanisme d'una manera molt més estratègica en relació a la política econòmica”. Un enfocament que, segons el responsable de política sectorial de Comissions Obreres, Salvador Clarós, ha de passar també per “no deixar la reindustrialització en mans dels urbanistes”.
Sigui com sigui, el que no es pot permetre cap ciutat és deixar perdre aquelles iniciatives industrials creades des de baix, de manera cooperativa i des d’un arrelament al barri, com li ha passat a TMDC, que ha marxat de La Sagrera (Barcelona) a Cornellà perquè, com afirmen, “la burocràcia ens ha expulsat”.
